miércoles, 21 de septiembre de 2011

Les cèl·lules del cos humà

Els òrgans del cos humà estan formats per cèl·lules. En tenim, al cos, prop de 30 bilions. La cèl·lula és la unitat estructural i funcional dels éssers vius.

En totes les cèl·lules s'hi distingeixen tres parts:

  • La membrana és la coberta externa.
  • El citoplasma és el conjunt intern, on podem trobar els òrganuls de la cèl·lula, com els mitocondris, els ribosomes i els lisosomes. 
  • El nucli és una estructura gran més o menys esfèrica que acostum a trobar-se a la zona central del citoplasma, i que conté els cromosomes.

Algunes funcions de les cèl·lules al cos humà:

Cèl·lules de la cavitat bucal: recobreixen i protegeixen la boca. 
Cèl·lules musculars: generen moviment.
Cèl·lules de l'os: fabriquen la part sòlida dels ossos. 
Glòbuls blancs de la sang: defensen el cos de les infeccions.
Glòbuls vermells de la sang: transporten oxigen a través de la sang.
Òvuls i espermatozoides: es fusionen per a la reproducció.
Cèl·lules nervioses: transmeten informacions per tot el cos. 










jueves, 30 de junio de 2011

El cos humà

Introducció:

El nostre cos funciona com una màquina: amb una gran precisió. Els bilions de cèl·lules que el formen s'organitzen i formen teixits. Els teixits alhora formen òrgans. El cor, el fetge, el cervell, etc.: la nostra vida depèn de la seva interacció.


Sistemes i aparells del cos humà:

Sistema esquelètic                                            






              














Sistema muscular




Aparell circulatori

 











        


Aparell respiratori




Sistema nerviós





























 
Aparell digestiu





Aparell genital femení


















Aparell genital masculí




Aparell excretor

sábado, 14 de mayo de 2011

EXPERIMENTS DE FÍSICA



EL SIFÓ CASOLÀ


Material:

- Aigua
- Got
- Vol
- Recipient amb tapa (pot)
- 2 palletes
- Clau
- Martell
- Cinta aïllant


Procediment:

Primerament, amb el clau i el martell hem de fer dos orificis a la tapa del recipient de vidre de tal manera que les palletes càpiguen pels orificis i les puguem ficar. Col·loquem les palletes de forma que una sobresurti més que l’altra, i per assegurar-nos que no entra ni surt aire ni aigua pels orificis, els recobrim de cola al voltant.

A continuació, amb l’aigua omplim pràcticament la totalitat del recipient i el got. Després, tapem el recipient amb la seva tapa i les palletes. Per assegurar-nos que no surti ni entri aigua ni aire, posem cinta aïllant al voltant i ens assegurem que queda ben enganxada.
Seguidament, ja es pot realitzar l’experiment. Es fica una palleta al got i l’altra es deixa que caigui sobre el vol, perquè l’aigua caurà de tal manera que per la palleta que està a dins del got puja l’aigua i per l’altra l’aigua baixa, realitzat així un sifó casolà.

Per concloure, al donar-li la volta al recipient cau l’aigua per l’acció de la gravetat, per la palleta que queda sota el nivell de l’aigua a l’interior del recipient. Però al caure l’aigua provoca un buit a l’interior del recipient i l’aigua puja per la palleta que està ficada en l’interior del got amb aigua.





EL GEL TRENCAT I SOLDAT


Material:

- Filferro fi
- Suports per al gel
- Lastres pesants
- Bloc de gel


Procediment:

En primer lloc, i utilitzant una safata o recipient allargat haurem de fabricar un bloc de gel en el nostre congelador. Prepararem el filferro enganxant als seus extrems dos pesos de cert pes (posant cargols, pedres o qualsevol objecte). Posarem el bloc entre dos suports formant un pont i penjarem el filferro a banda i banda del bloc. Una mica de paciència i el filferro anirà penetrant pel bloc fins travessar-ho totalment. L’anirà tallant, però al final seguirem tenint el bloc d’una sola peça.

Per concloure, l’aigua es caracteritza perquè és una substància que té una temperatura de fusió que disminueix si augmenta la pressió. El filferro fi  i el pes originen una elevada pressió en la línia de tall i això fa que el gel es fongui (ja que en aquets zona la temperatura de fusió serà inferior a la que té el gel). Això és el que provoca que el filferro penetri i talli el gel, però a mesura que va descendint, la zona superior torna a estar a la pressió atmosfèrica original i per tant torna a solidificar-se.